TEL. 972 130 327

La meva historia amb els Cavalls – Jordi Buchaca

historia cavallsFa més de vint anys que treballo i visc amb cavalls. Al principi, la meva experiència professional es centrava en realitzar excursions i rutes pel Pirineu, classes d’equitació, etc. Posteriorment, em vaig interessar per la doma natural i volia aprendre a fer les coses d’una altra manera, sense violència i establint una comunicació més clara amb els cavalls.

Vaig fer diferents cursos amb professionals com Lucy Rees i Yuna Mc Lystar, entre d’altres, i vaig aprendre a comunicar-me amb aquests meravellosos éssers, vaig aprendre el seu “idioma”, el paper que cadascun d’ells té dins la manada, la seva estructura familiar i perquè reaccionen com ho fan en diferents circumstàncies.

Vaig aprendre que són animals de fugida, que la seva defensa és la velocitat, i que són animals absolutament gregaris, que necessiten estar amb la seva manada, no poden viure sols i tancats perque, senzillament, deixarien de ser cavalls.

Quan sel’s deixa en llibertat, en manada, i s’utilitzen les tècniques de doma natural que coneixem per a domar-los, descobrim que són animals molt col.laboradors, que els hi encanta aprendre, però necessiten entendre què esperem d’ells. No és que no facin cas, que no vulguin o que siguin rebels, senzillament no comprenen el que sel’s demana o ho entenen malament, sovint al revés. Amb un cavall no ens podem posar dominants ni agressius; si pot, marxarà, però, al mateix temps, ens ha de notar segurs de nosaltres mateixos. Si tenim dubtes o no creiem en el que estem fent, si no centrem la nostra atenció en ell o estem distrets, no lograrem interessar-lo ni cridar la seva atenció i no es quedarà amb nosaltres. per a ell no serem “de fiar”.

Els cavalls són molt sensibles a la comunicació no verbal i responen de forma reflexa als missatges que reben.

Un dels comportaments que més em va impressionar observant als cavalls en llibertat va ser el paper dels líders, sempre les eugues de més edat: solen viure una mica separades del grup, no són les més fortes però ténen caracter i són les que saben on trobar millor menjar, aigua, sombra a l’estiu, millor temperatura a l’hivern, etc

És curiós veure eugues joves que volen ser líders i es comporten de forma desafiant, es barallen i sovint la resta de la manada els té por, però no les segueixen perque no són justes i, sobretot, no són segures ni constants. Les líders són sempre igual, constants, i no canvien el seu comportament amb la manada, això les fa fiables.

Recordo un dia que estava amb una manada de cavalls, observant-los, i vaig pensar: – no es diferencien tant de nosaltres…tots volem el mateix, comprendre i ser compresos, viure aprop dels nostres, que ens acceptin, el grup, la família, la manada… i tenir un guia, un mestre que sigui savi, just i constant. Em vaig identificar molt amb aquells altres cavalls que vivien tancats, sols, incompresos i rebels que “no volen fer cas” que “desafien l’autoritat”… i em vaig adonar de lo molt que gavia après sobre mi mateix gràcies a ells. cada dia de la meva vida els hi agraeixo. I, sobretot, em vaig adonar que ens falta molt per aprendre d’ells.

Tot això ho volia compartir amb persones a les que sabia que els cavalls els serien de gran ajuda.

Vaig començar a posar en pràctica tot això amb nens i adolescents que venien de diferents associacions de protecció al menor. Eren exercicis i experiències molt simples, de contacte amb els cavalls, superant pors i aprenent lo més bàsic per a comunicar-se amb ells. Però el resultat era sorprenent i sovint els nens s’ho passaven millor que muntant a cavall.

Vaig fer diversos cursos i taller d’equinoteràpia i psicoteràpia assistida per cavalls però no acabava de trobar el que buscava (de tots vaig aprendre i em va enriquir tant a nivell personal com professional però sempre faltava alguna cosa).

Va ser gràcies a Yuna Mc Lyster de Happy Horses que vaig conèixer l’associació EAGALA i el seu mètode PAE (psicoteràpia assistida per equins) i li estic molt agraït per això i per molt més.

EAGALA oferia una formació completa i acord amb el que jo estava buscant. Treballant en equip, un especialista equí, un professional en salut mental i cavalls a qui només sel’s demana que es comportin com cavalls.

Em vaig formar a EAGALA (nivells I i II) i vaig tenir la sort de ser el primer a Espanya en introduir les PAE en un centre de rehabilitació de toxicòmans (CITA).

Durant més de 7 anys vaig treballar en aquest centre i vaig tenir l’oportunitat de posar en pràctica tot lo après de forma continuada i veure els progressos que les sessions de PAE lograven amb els pacients.

Encara que tots els pacients tenien en comú algun tipus d’addicció, les causes eren moltes i molt diferents, diverses patologies, edats, homes i dones de diferents classes socials i culturals.

Vam treballar durant aquests anys amb persones que patien depressió, estrés, maltractaments, baixa autoestima, traumes, enfermetats mentals, transtorns en l’alimentació…etc. M’agradaria poder dir que tots es van curar i que ara viuen sans i feliços però no és així, alguns van recaure en el consum de drogues i alcohol, altres no, però segueixen lluitant i patint per altres motius, i altres, molts, ho van aconseguir i avui viuen una vida normal, amb els mateixos problemes que tenim tots i les emocions que compartim tots els humans.

Els cavalls i les sessions de PAE van ser, per a molts, molt decissives en el seu procés de rehabilitació, per a altres no tant, però estic segur de que tots vam aprendre dels cavalls.

Un dels millors ensenyaments és aprendre a treballar en equip i amb humiltat. Avui en dia s’han posat molt de moda tot lo referent a teràpies amb cavalls i sembla que qualsevol s’atreveix a realitzar sessions sense tenir experiència ni formació. Els cavalls NO curen res i, molt menys, per si sols. Les sessions, tallers i cursos que realitzem són complements, fantàstics complements, per a enriquir tot un procés de treball terapèutic en equip.

Col.laborem i ens complementem amb diferents centres, associacions, psicòlegs, terapeutes, metges, educadors, etc. Dir, com he pogut llegir no fa gaire, que els cavalls curen l’autisme, és fals. Però he treballat amb molts autistes i sé que el contacte amb els cavalls i la comunicació que s’ha establert entre ells ha estat meravellosa i positiva. No sempre s’aconsegueix una resposta clara, però de vegades sí i és fantàstic!

Durant aquests darrers anys hem treballat a diferents centres hípics realitzant tallers, cursos i sessions terapèutiques amb cavalls.

Actualment treballem amb el psicòleg i coach Miquel Martín Montalvo del centre Formaser de Barcelona i el seu equip. Conjuntament realitzem cursos i tallers d’intel.ligència emocional amb cavalls, constel.lacions familiars amb cavalls i sessions de PAE i coaching amb cavalls.

Susana Roca, la meva parella, i jo buscàvem un lloc especial on obrir el nostre centre. Voliem un lloc tranquil, en un entorn salvatge i poc poblat amb moltes hactàrees de terra per a poder tenir als nostres cavalls en les millors condicions possibles. I també ens calia un lloc on allotjar als nostres clients.

Tot això ho vam trobar al Mas Tubert.

El Mas Tubert és un turisme rural qualificat amb 4 espigues , situat dins l’ EIN (espai d’interès natural) de l’Alta Garrotxa i en zona preferent de cavalls. Un lloc ideal per a poder realitzar els nostres cursos i tallers i disposaven d’instal.lacions hípiques.

Més de 100 hectàrees de boscos de roures centenaris, prats i rius on viu ara la nostra manada de cavalls.

Ens trobem entre Salarsa i Bolós, dues de les valls més boniques del Pirineu, a només 15 minuts de Camprodon  i a 600 m. d’altitud que ens proporciona una agradable temperatura quasi tot l’any. Des de fa més de 300 anys no s’ha contruit cap nova edificació en aquests paratges.

Al setembre de 2012 vam obrir TRAC (teràpies i rutes amb cavalls) i ara fa un any que portem el Mas Tubert. A través d’aquestes pàgines volem compartir-ho amb tots vosaltres i animar-vos a visitar-nos quan vulgueu.

Gràcies!

Jordi Buchaca